maslibros.es
Joaquín Abad: “Sense Mateu, Andorra seria un altre Pallars, o una altra Vall d’Aran”

Joaquín Abad: “Sense Mateu, Andorra seria un altre Pallars, o una altra Vall d’Aran”

Add to Flipboard Magazine.

La demanda de segrest de ‘El Andorrano’ va fer llufa, i la novel·la apunta ara a sèrie de televisió: el guió ja està escrit, i el projecte ha començat a pul·lular per les plataformes audiovisuals. Ja ho veurem. De moment, continua esprement el filó amb ‘Y la luz llegó a Andorra’, i ja pensa en la tercera entrega de la sèrie, de títol prometedor (i provocador): ‘De contrabandistas a banqueros’.

🔗 Publicado en Bon Dia

'Y la luz llegó a Andorra', tindrà la fortuna d’una petició de segrest?
Doncs no. I l’he evitat a consciència. Encara que pugui semblar que una bona polèmica ajuda a la promoció d’una novel·la, al final t’acabes gastant en advocats més del que puguis guanyar venent uns milers d’exemplars més.

La història de la demanda… no deu ser una estratègia per vendre més llibres?
Hauria sigut brillant per part meva, però no.

Diuen que existeix una versió de 'Y la luz llegó a Andorra' amb els noms reals dels personatges.
Efectivament. Es titula Cuando la luz llegó a Andorra, el protagonista és el mateix Andrés Pérez, el picapedrer de la localitat de Tahal, a Almeria, que aterra per aquí per construir la central de Fhasa i acaba aixecant un imperi comercial. Però els polítics, empresaris i altres oportunistes que es van lucrar amb aquesta història hi surten amb nom i cognom.

Com el puc aconseguir?
N’he fet una tirada reduïdíssima, una trentena d’exemplars, i no és a la venda. Hauries de ser molt, però molt amic meu.

És dolent, tirar endavant un negoci per lucrar-se?
Si pel mig no hi ha suborns, no.

Quant hi ha de ficció, i quant, de realitat, a 'Y la luz llegó a Andorra'? En percentatge, dic.
Meitat i meitat.

La mort del bisbe Guitart a Barcelona, que a la novel·la coincideix amb un xaropet que li donen les monges que el cuiden i fa tuf de magnicidi, a quina meitat correspon?
Això l’hi hauries de demanar a l’Entitat.

Perdoni!?
L’Entitat, sí, amb majúscula. El servei secret del Vaticà, el més antic del món, i també el més eficaç. No és casualitat que el dirigeixin els jesuïtes. I riu-te’n tu de la CIA i del Mossad.

Sorprèn molt veure-hi involucrat, en l’aventura de Fhasa, Florenci Pujol, l’avi de l’ex Molt Honorable: el de la deixa! Llicència poètica, m’imagino. I una mica oportunista.
Que va intervenir als inicis de Fhasa i que tenia relació amb Mateu sembla que és cert. A partir d’aquí, em deixo dur per la imaginació.

Vostè escriu ficció. Basada en fets reals, però ficció.
Així és. I és un error llegir-lo com un llibre d’història. Jo no he escrit Guies, fugitius i espies, ni Les muntanyes de la llibertat, sinó dues novel·les que donen una idea en la meva opinió molt aproximada del que va passar a Andorra als anys 30 i 40. Però són això, novel·les.

I d’on treu la informació que és en l’origen de tot plegat?
Arran de El Andorrano molta gent em busca per explicar-me capítols foscos del passat d’aquest país. I jo ho passo tot per la trituradora de la ficció. No soc historiador.

Perdoni que l’hi digui, però els nostres rebesavis no surten gaire afavorits, en el retrat que en fa.
El que explico és com un país passa del segle XIX al segle XX en els cinc anys que es va construir Fhasa. És una història sensacional. I és un fet que Mateu –que, per cert, surt a la novel·la amb pseudònim– en va ser a la vegada el gran promotor i el gran beneficiari. Atenció, perquè si hagués sigut pel bisbe, Fhasa no s’hauria construït. A ell ja li estava bé, aquella Andorra endarrerida i preindustrial d’abans de Fhasa.

Ja sap que Mateu l’han defenestrat del carrerer, i se l’ha esborrat de tot arreu on se l’ha pogut esborrar.
Una barbaritat. En la meva opinió, l’Andorra actual és en molt bona part deutora seva. Sense ell, Andorra seria avui un altre Pallars, o una altra Vall d’Aran, com a molt. Fhasa era la nineta dels seus ulls, n’estava enamorat. Però qui té un bust a la via pública és el bisbe que s’hi va oposar.

A 'El Andorrano' hi pul·lulen passadors abduïts pel costat fosc. A 'Y cuando la luz llegó a Andorra' tothom està disposat a vendre’s. No hi havia un pam de net, per aquí!
És com es feien les coses aleshores. I com a tot arreu, la bona gent la trobaves al poble. Però no t’enganyis: segons la meva experiència, la major part de les persones decents ho són perquè no els han posat al davant un xec amb prou zeros. Em temo que tots tenim un preu.

No consta que els obrers díscols de Fhasa els pelessin i els fessin, glups, desaparèixer. Però això és el que explica a la novel·la.
En aquella època, a Catalunya, es van construir tretze pantans. I la mitjana de baixes era d’un centenar l’any… per pantà! A Fhasa resulta que només hi van morir nou obrers en cinc anys. Nou! Tu t’ho creus?

La veritat, no m’ho havia plantejat mai.
La diferència em sembla molt sospitosa. Nou morts en cinc anys!? A mi em sembla impossible. Aquí hi havia una història oculta que no s’havia explicat mai. I és el que he intentat fer a la novel·la.

Sosté també que s’havien d’haver construït tres centrals més.
El que sostinc és que hi va haver maletins de diners que venien cap aquí perquè no es construïssin.

I a qui li interessava, que no es construïssin?
A les centrals catalanes que produïen electricitat amb carbó. Així s’estalviaven competència. I als que tenien cert poder a Andorra, que rebien uns diners per evitar-ho. Suborns.

Trémoulet, el factòtum de Radio Andorra, vostè el converteix directament en esbirro dels nazis!
Em sembla evident que Radio Andorra estava al servei dels alemanys, que utilitzaven les falques publicitàries per enviar missatges en clau.

Una hipòtesi molt llaminera, però que ningú no ha pogut provar.
Busca qui pagava la publicitat de Radio Andorra durant la II Guerra Mundial. Aquí trobaràs la resposta sobre al servei de qui estava l’emissora.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)
Compartir en Google Bookmarks Compartir en Meneame enviar a reddit compartir en Tuenti Compartir en Yahoo

+

0 comentarios